SPANISH EMBASSY

L'altre dia vaig decidir que aniria a l'embaixada espanyola a registrar-me com a mig irlandesa i a solicitar que m'enviessin la documentació per poder votar per correu. La veritat és que no sabia si anar-hi o no. Segons la web és molt important que t'inscriguis com a "no resident" per qualsevol cosa que pugui passar. Tot i així, ja estic a la meitat de la meva estada, així que tampoc no tenia massa sentit. I pel que fa a les eleccions, tampoc no sé massa com van per aquí les campanyes, ni si al final ho podré acabar fent. Però, com que crec que no tornarà a coincidir que estigui a l'estranger i hi hagi eleccions, em va fer gràcia probar-ho, més que res per saber com anava tot el procediment. 

Un cop presa la decisió, calia buscar on era l'embaixada i quan hi podia anar. La situació no era gaire difícil, hi podia arribar fàcilment amb el tren, però ara bé, trobar un dia que hi pogués anar era molt més complicat. L'horari que fan a les embaixades és genial. Com que són mig espanyols, mig irlandesos agafen les festes de tots dos països. No fos cas... Així m'era bastant difícil trobar un dia per anar-hi perquè el seu horari era de matins de dilluns a divendres i jo he d'estar al laboratori. Per sort, vaig tenir un dia de festa a la universitat perquè venien a fer unes inspeccions i hi vaig poder anar.

Abans d'anar a l'embaixada vaig passar per una farmàcia. No és que em trobés malament o que volgués anar a deixar el meu currículum sinò que necessitava una foto de carnet. Sí, sí, ho heu llegit bé. Aquí a la majoria de farmàcies pots revelar fotos, comprar càmares, marcs... Realment impressionant tenint en compte que la fotografia i els medicaments són matèries totalment relacionades!

Un cop allà quan vaig dir que volia fer-me unes fotos de carnet, van baixar una cortineta blanca al costat del taulell i em van dir que em posés davant. Fins aquí tot prou correcte, però ai mare quan vaig veure que la noia portava una simple càmara digital. No me'n sabia avenir! Va fer una passa enrere i amb el seu superpols va intentar enquadrar el meu cap. Va fer 3 o 4 fotos perquè en la primera vaig quedar amb els ulls més oberts que unes taronges perquè encara em durava l'impacte de la tecnologia del mètode. Pff.. un desastre! Això em va fer pensar que potser a partir d'ara hauré d'afegir al meu curriculum alguna cosa com domini de la càmara digital. Mai se sap, potser al final s'acaba implantant a Espanya!

Seguidament, ja vaig anar a buscar el tren per anar cap a l'embaixada. Un cop allà, res d'especial, bastanta cua i molta passimònia per part de l'administració, però això no és res de nou. Mentrestant, però, anaves coneixent gent: una noia irlandesa que havia enviat mil mails per demanar cita per fer-se el visat i allà després d'esperar-se un tou la resposta va ser envia un mail demanat hora! Incomprensible! Un noi que havia vingut de visita i tenia el DNI caducat i no volia tenir problemes al tornar. Vàries famílies registrant nens...

Jo em vaig registrar, vaig omplir els paperets i vaig donar la meva superfoto. Ara em sembla que ja només em toca esperar que arribin les paperetes per correu i enviar un sobre certificat a la Delegación Provincial del Censo Electoral que tal com diu la convocatòria "deberà incluir: El certificado de inscripción en el censo, el sobre cerrado conteniendo la papeleta con la candidatura escogida, la solicitud de reintegro de los gastos de franqueo y una fotocopia del DNI". Que jo penso, si tantes coses demanen, el vot secret secret no serà, però bé ja no ve d'aquí. I suposo que és l'única manera de controlar els votants, sinó podria enviar papeletes indefinidament! Jaja!

Bé doncs, ja us explicaré com va avançant la història.

Gemma