FIRST FREE MEAL

Fa molts dies que no escric i he fet, he vist i m'han passat moltes coses que mereixen un post. Els aniré escrivint mica en mica. 

Tinc una llista amb possibles escrits, així que avui n'he triat un de les primeres setmanes que vam estar a Irlanda. No és dels més interessant però crec que el podré acabar abans d'anar a dormir que demà toca llevar-se d'hora per fer una mica de turisme per Irlanda.

Bé doncs, un cop ja teníem pis però encara no havíem d'anar a la universitat, vam aprofitar per fer una mica de turisme per la capital. Una de les visites obligades és el Trinity College, la universitat més antiga i segurament més important d'Irlanda.Es va construir sobre un monestir i era una universitat protestant que fins el 1970 no van admetre estudiants catòlics. Realment aquí, això de la religió és una cosa bastant sagrada! Mai millor dit! És important la seva biblioteca i sobretot perquè hi el Book of Kells, que és un llibre que van escriure uns monjos amb molts ornaments i símbols.

Entrada principal al Trinity College

Camp enorme per jugar a cricket o al futbol gaèlic

Campanar just al mig de la universitat

Quan vam anar a visitar-lo hi havia un grup d'estudiants que caminava en massa. Ens hi vam acostar i ens vam assabentar que eren estudiants de primer curs que els hi estaven fent un tour de reconeixement per la universitat. Total, que dissimuladament ens hi vam afegir. Pensàvem que no es notaria perquè eren molts però... la guia ens va mirar, va fer cara rara i ens va preguntar: turistes? I nosaltres: No, estudiants però no d'aquesta universitat... Jo em volia fondre perquè en aquest moment tothom ens estava mirant, però va la guia i diu... a doncs cap problema, si ens seguiu tindreu un tour gratis. Jo estava al·lucinant, però bé no podíem pas renunciar a l'oferta. No va estar malament, malgrat els vam agafar a mig tour. Tot i així, al final va venir una altra noia i va començar a donar uns paperets a tothom. La gent, l'agafava i anava desfilant cap a no sé on. Nosaltres posats a fer també vam fer la cua i oh sorpresa quan ens en vam adonar què era: un ticket per dinar al restaurant! 

Buff! No us podeu imaginar quin fart de riure mentre féiem cua al menjador. El Duncan i jo no ens podíem creure com estàvem allà a punt de menjar gratis, gràcies a estar al moment adequat en el lloc ideal. Quan un reia, l'altre li deia, va dissimula que encara ens descobriran, ens posàvem serios però al cap de dos segons algú tornava a esclatar de riure. En fí.. tot un espectacle.

Aquest va ser el primer àpat gratuït, però no pas l'últim!