dijous, 28 d’octubre del 2010

MY BIRTHDAY!!!

Hola a tothom!

Primer de tot demano disculpes per trigar tant a escriure però, cada cop costa més posar-s'hi. Amb alguns de vosaltres he pogut anar parlant i ja sabeu que aquests caps de setmanes he fet una mica de turisme especialment al darrer que teniem festa dilluns i vam aprofitar per anar a Galway. Tot i així, avui no parlaré d'això sinó del dia del meu aniversari.

La celebració ja va començar al dia 19, quan després de sopar, uns quants Erasmus-friends van venir a casa per prendre alguna cosa i passar l'estona. Per variar vam fer una mica el burro i quan van ser les 00.00 em van cantar el Happy Birthday en diferents idiomes . Després vaig rebre molts petonets. Vam estar una estona més plegats però tot i així no van trigar gaire a marxar, perquè la majoria estàvem cansats i com a bon minyons l'endemà havíem de llevar-nos d'hora. Us deixo la grabació del Happy Birthday:



L'endemà al matí, com cada dia, vaig anar cap a la universitat. Feia força fred i estava ennuvolat però si més no no plovia que això sempre s'agraeix! Quan anava pel carrer O'Connell, un home que sempre està tocant la flauta a una cantonada estava tocant el Happy Birthday. Em va fer molta gràcia i quan vaig passar per davant seu el vaig mirar i vaig somriure. No sé pas que es deuria pensar l'home! Jaja! Sigui com sigui el somriure em va durar una bona estona i em va avisar que aquell seria el començament d'un dia ben especial.

Al laboratori va ser una mica rollo. Va ser un dia una mica estressant, vaig haver de fer moltes coses en poc temps i a més vaig tenir poca estona per dinar i poder mirar els correus i els missatges del facebook. Tot i així, de seguida es van fer les 5 i vaig poder anar cap a casa.

Quan vaig arribar no hi havia ningú, però no hi vaig donar cap mena d'importància. El primer que vaig fer va ser obrir l'ordinador i començar a llegir tots els vostres missatges. La veritat és que sempre fa ilusió que et felicitin però quan estàs lluny de la teva gent tot plegat encara s'intensifica més. Així que moltísssimes gràcies a tots per enrecordar-vos de mi!!!

Al cap d'una estona vaig fer un skype per obrir un paquet que feia un parell de dies que m'havia arribat. Sí, sí vaig poder resistir a la temptació! La situació era bastant còmica. Jo sola a la taula del menjador desembolicant el regal i  ensenyant-lo a una pantalla d'ordinador. Mentre estava donant les mil gràcies, encantada amb el gran detall que m'havia arribat des d'Esparreguera, algú va trucar a la porta de casa. Quan vaig obrir em vaig trobar tots els meus Erasmus-friends allà cantant-me el Happy Birthday. Buff.. em va fer molta ilusió. No m'ho esperava en absolut!

Em van regalar una samarreta d'Irlanda molt divertida amb ovelletes a l'estil kukuxumusu, un marc amb una foto nostra, i un collaret amb un trèbol, típic símbol d'Irlanda. I per si no fos poc, una postal enorme amb tot de fotos nostres d'aquests dies. Realment, un gran regal (massa fins i tot) que sempre em farà recordar tots ells i tots els moments aquí a Dublín. 


Llegint la postal

Postal i marc de fotos
Paper d'alumini ple de fotos que embolicava la samarreta + interior de la postal

Van portar pizzes i vam sopar plegats. Després vaig bufar les espelmes i vam menjar unes galetes de xocolata i un pastís de poma que havíen preparat. Estaven boníssims! Que no sigui dit que els Erasmus no ens cuidem!


Bufant les espelmes


Realment, va acabar sent un gran dia! En dies com aquests és quan et sents més lluny de les persones que t'estimes i t'agradaria ser allà per abraçar-les o senzillament intercanviar un sincer gràcies, però entre tots els missatges que em vau enviar (alguns amb cançonetes incloses), trucades i la festa erasmus, vau fer que acabés sent un dia molt especial per a mi! Moltes gràcies a tots!!!



Si el post l'hagués escrit l'endemà del meu aniversari segurament s'hauria acabat aquí, però això d'escriure amb retràs també té algun avantatge. Quan vaig tornar d'aquest cap de setmana em vaig trobar un paperet del carter dient que "había una carta para mí" a correus. No sabia d'on venia però evidentment la vaig anar a buscar. Resulta ser que la celebració del meu aniversari encara no s'havia acabat. Era un paquet de les meves esparreguerines que estan per l'Espanya profunda que m'enviaven un detall pel meu aniversari i un escrit maquíssim! Moltes gràcies precioses! Em va fer molta ilusió!

5 comentaris:

  1. Com me n'alegro que l'aniversari anés tan bé!!!

    Així, segur que reordaràs sempre els teu 22 o no? jeje
    I això que deies que quan estàs fora del país els anys no conten, jeje.

    No cal que donis gràcies per res, t'ho mereixes tot!!!

    Un petonàs enorme!!!
    A veure si ens veiem aviat!!!

    ResponElimina
  2. Ara voldràs marxar cada any per tenir aniversaris tan guais com aquest! jeje Me n'alegro molt que anés tan bé el dia. Un petó ben gran!

    ResponElimina
  3. per cert, no sé si sóc només jo però el happy birthday no em funciona.. :S

    ResponElimina
  4. Anem a pams...
    Raquel, que ho hagi celebrat aquí no invalida la meva teoria. Els anys que es fan a l'estranger no compten! Així, l'any que ve celebraré que faig 22 anys!

    Núria, no pateixis que no marxaré cada any! No podria suportar un aniversari més sense estar al teu costat però sobretot sense menjar un dels teus pastissos!!! Jeje!

    Pel que fa al video, tens raó que no funciona. Intentaré a veure si el puc tornar a carregar. Gràcies per avisar!

    Un petonet a les dues!

    ResponElimina
  5. :) gemma et trobem a faltar x l'espanya profundaa! jaja cuidat! mua*

    Martha Rossi

    ResponElimina