PICRIC ACID IN RCSI

Divendres havia de ser un dia tranquil, sense masses complicacions, al laboratori de la universitat però no va ser així.

Passades les 12 del migdia, un home de seguretat va entrar al laboratori molt tranquilament dient que havíem de sortir. Jo no em vaig assebentar massa de què passava però evidentment també vaig sortir. Poc després vam saber que havíem d'evacuar l'edifici. 

Aparentment i per la serenitat que portava la gent, tots ens pensàvem que era un simulacre. Era la primera setmana lectiva per tant era bastant lògic que es fes una prova per comprovar que tothom sabia quina era la sortida d'emergència però.. no va ser així.

Resulta que es va trobar un producte químic altament explosiu en malestat i que era necessari que les tropes de l'exèrcit provoquèssin la seva explosió.

Mentrestant nosaltres estàvem al carrer esperant a veure què ens deien i morint-nos de fred! Alguns portaven jersei o fins i tot jaqueta però jo i alguns altres vam sortir amb màniga curta. Així que ja us podeu imaginar el panorama.

Els del meu laboratori van decidir anar a dinar mentrestant esperàvem. El problema va ser que pràcticament cap de nosaltres portava diners. Així que els pocs que en tenien van haver de fer de banc. Tot plegat era bastant surrealista. L'única cosa positiva és que això m'ha permès conèixer la majoria de companys de laboratori. Ja diuen que "no hay mal que por bien no venga"!

Després de més de 3 hores esperant, encara no ens podien assegurar quan podríem entrar a l'edifici. Ens van dir potser unes horetes, potser demà o potser fins el dilluns!!! Jo vist el panorama vaig decidir anar a casa, però això no era tant facil com semblaria.

No tenia les claus de casa ni el mòbil i per tant no podia assegurar-me que hi hagués algú a casa. A més, el timbre de l'apartament no funciona. Tot i així, vaig decidir arriscar-me. Quan ja m'estava començant a arrepentir de la meva decisió perquè m'estava morint de fred i tenia la pell de gallina com mai, per casualitat vaig trobar-me el Dani, un noi de Madrid que viu al nostre apartament. Vaig poder trucar el Duncan i assegurar-me de que ell seria a casa. Em vaig esperar a casa fins que passades les 6 em van avisar que ja es podia entrar a la universitat. Finalment, vaig poder recuperar totes les meves pertinences, aquest cop amb jersei i jaqueta però... Déu ni do quina aventura!

Per els curiosos concretament el producte químic és l'àcid prícnic. Si voleu fer un cop d'ull a la wikipedia veureu que al final ja es cita l'incident i també apareix l'article a l'Irish Times.